TDAH y las relaciones sentimentales / TDAH i les relacions sentimentals

¿Qué es el TDAH?

Son las siglas que definen al trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH), una alteración neurobiológica caracterizada por tres síntomas principales, los dos nombrados anteriormente más la impulsividad. Su origen es orgánico y de nacimiento, no es un trastorno adquirido en algún momento de la vida del individuo, es decir, comienza en la infancia y a menudo continúa en la edad adulta. Incluye una combinación de síntomas persistentes que causan dificultades o problemas en diferentes áreas vitales de quien lo presenta. Lo que les sucede a las personas afectadas por TDAH suele ser lo siguiente:

• Generalmente son impulsivas, tanto conductual como emocionalmente.
  

• Suelen ser desordenadas y les puede costar establecer prioridades.
  

• Les cuesta administrar el tiempo y planificar.
  

• Pueden mostrar dificultades a la hora de realizar una tarea o actividad, sobre todo si es de larga duración o si requiere mucha concentración.
  

• La realización de multitareas o de tareas simultáneas puede suponerles un problema, ya que tienen que realizar un gran esfuerzo para llevarlas a cabo.
  

• Empezar y terminar algunas tareas o actividades les supone todo un reto.
  

• Muestran actividad excesiva o inquietud, tanto motora como emocional.
  

• Presentan oscilaciones frecuentes en el estado de ánimo.
  

• Suelen tener un temperamento irascible.
  

• Muestran baja tolerancia a la frustración.
  

• Pueden mostrar déficit en el control del estrés.

Por otra parte, las personas con TDAH suelen presentar dificultades en el manejo de habilidades sociales y un bajo nivel de desarrollo en las habilidades de comunicación, algunas también suelen presentar una baja autoestima, y otras han experimentado frecuentes rupturas, además de tener relaciones sociales complicadas con padres, figuras de autoridad como jefes o profesores y compañeros/as y amigos/as.

¿De qué forma pueden afectar los síntomas del TDAH en una relación sentimental?

En todas las relaciones de pareja existen problemas o dificultades, pero en las parejas donde está presente el TDAH pueden darse los siguientes:

• Los problemas de organización, planificación y memoria contribuyen a la aparición de otros problemas, ya que éstos desembocan en tareas o actividades no realizadas o inacabadas, que pueden llevar a tener discusiones fácilmente.
  

• Actuar con impulsividad, a causa de la falta de regulación entre el impulso de realizar una conducta y la capacidad de reflexionar sobre las consecuencias con anterioridad, suele suceder de manera frecuente.
  

• Puede haber escasa comunicación, como consecuencia de la falta de habilidades sociales, y si es así, es importante solventarla. Si a la persona con TDAH le cuesta iniciar la conversación, sería recomendable que lo hiciera la pareja.
  

• La sensibilidad emocional y la sobrerreacción suelen estar presentes en las personas con TDAH, éstas pueden ofenderse, enfadarse y sentirse dolidas fácilmente, al responder casi automáticamente ante el menor cambio en su entorno, tanto físico como emocional.

Estos comportamientos a la larga en la pareja pueden crear decepción, enfado, sentimientos de incomprensión e incluso que la persona se sienta poco valorada o escuchada, por eso es importante conocerlos y tenerlos en cuenta para evitar todo lo anterior.

¿Qué estrategias podemos llevar a cabo para mantener una buena relación de pareja?

Tanto la persona que presenta TDAH como su pareja, deben aprender y enfrentarse a ello desde el comienzo de la relación usando estrategias apropiadas como las siguientes:

El conocimiento es el paso previo a la comprensión, por eso, tanto la persona con TDAH como su pareja, deben informarse de cómo es este trastorno para llegar a comprenderse y así tener una mejor relación.

• Comunicarse de manera directa y sincera, evitando los reproches, fomentando el desarrollo de habilidades de escucha y mejorando el autocontrol.
  

• Además de los momentos personales e independientes, es conveniente tener a menudo momentos exclusivos para compartir en pareja. Además, las demostraciones de afecto y de cariño, y expresar día a día el aprecio y el agradecimiento son aspectos indispensables para la pareja.
  

• Las aficiones, gustos e intereses generan curiosidad en la pareja y por eso es importante crear espacios para compartir, y si se tienen aficiones diferentes, interesarse por las de la pareja aunque sea preguntando y escuchando, sin necesidad de llevarlas a cabo, es algo muy positivo.
  

• El concepto de incondicionalidad en la pareja promueve actitudes y acciones irresponsables y egoístas. Cuando la pareja tiene claro que el concepto de pertenencia no existe y se tienen que “ganar” el uno al otro día a día, aportan lo mejor de sí mismos y hacen esfuerzos para que la relación funcione.
  

• La creatividad, las abundantes ideas y la impulsividad por emprender nuevos proyectos, emana con gran facilidad en las personas con TDAH, aunque la mayoría de las veces no las llevan a cabo, o no las empiezan o no las terminan. Esto puede ser motivo de conflicto dentro de una relación de pareja, ya que incluso la persona puede llegar a querer modificar algunas áreas de su vida para realizar algo que a lo mejor ni termina.

Uno de los problemas más comunes por los cuales los adultos con TDAH solicitan ayuda psicológica son los problemas de pareja. De hecho, datos empíricos afirman que tienen un mayor índice de separación y divorcio que aquellos que no presentan el trastorno. Por tanto, se recomienda la terapia de pareja con un tratamiento psicoeducativo dirigido a informar al paciente y a su pareja, sobre las causas, síntomas, pronóstico y tratamiento del trastorno. La terapia de pareja servirá para que ambos conozcan de qué se trata y cómo está influyendo este déficit en cada uno y en el vínculo. Además, ambos integrantes de la pareja identificarán también otros problemas individuales que no tienen por qué tener relación con el TDAH.

Si te sientes identificado o identificada con este artículo o conoces a alguien que pueda necesitar ayuda terapéutica, no dudes en ponerte en contacto, estaré encantada de atenderte.

Sarah Martínez López

Psicóloga Col. N° B-03249

---

CATALÀ

TDAH i les relacions sentimentals

Què és el TDAH?

Són les sigles que defineixen al trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), una alteració neurobiològica caracteritzada per tres símptomes principals, els dos nomenats anteriorment més la impulsivitat. El seu origen és orgànic i de naixement, no és un trastorn adquirit en algun moment de la vida de l'individu, és a dir, comença en la infància i sovint continua en l'edat adulta. Inclou una combinació de símptomes persistents que causen dificultats o problemes en diferents àrees vitals de qui ho presenta. El que succeeix a les persones afectades per TDAH sol ser el següent:

• Generalment són impulsives, tant conductual com emocionalment.
  

• Solen ser desordenades i els pot costar establir prioritats.
  

• Els costa administrar el temps i planificar.
  

• Poden mostrar dificultats a l'hora de fer una tasca o activitat, sobretot si és de llarga duració o si requereix molta concentració.
  

• La realització de multitasques o de tasques simultànies pot suposar-los un problema, ja que han de fer un gran esforç per a dur-les a terme.
  

• Començar i acabar algunes tasques o activitats els suposa tot un repte.
  

• Mostren activitat excessiva o inquietud, tant motora com emocional.
  

• Presenten oscil·lacions freqüents en l'estat d'ànim.
  

• Solen tenir un temperament irascible.
  

• Mostren baixa tolerància a la frustració.
  

• Poden mostrar dèficit en el control de l'estrès.

D'altra banda, les persones amb TDAH solen presentar dificultats en el maneig d'habilitats socials i un baix nivell de desenvolupament en les habilitats de comunicació, algunes també solen presentar una baixa autoestima i d’altres han experimentat freqüents ruptures, a més de tenir relacions socials complicades amb pares, figures d'autoritat com a caps o professors i companys/as i amics o amigues.

De quina forma poden afectar els símptomes del TDAH en una relació sentimental?

En totes les relacions de parella existeixen problemes o dificultats, però en les parelles on és present el TDAH poden donar-se els següents:

• Els problemes d'organització, planificació i memòria contribueixen a l'aparició d'altres problemes, ja que aquests desemboquen en tasques o activitats no realitzades o inacabades, que poden portar a tenir discussions fàcilment.
  

• Actuar amb impulsivitat, a causa de la falta de regulació entre l'impuls de realitzar una conducta i la capacitat de reflexionar sobre les conseqüències amb anterioritat, sol succeir de manera freqüent.
  

• Pot haver-hi escassa comunicació, a conseqüència de la falta d'habilitats socials, i si és així, és important solucionar-la. Si a la persona amb TDAH li costa iniciar la conversa, seria recomanable que ho fes la parella.
  

• La sensibilitat emocional i la sobrerreacció solen ser presents en les persones amb TDAH, aquestes poden ofendre's, enfadar-se i sentir-se fetes mal fàcilment, en respondre gairebé automàticament davant el menor canvi en el seu entorn, tant físic com emocional.

Aquests comportaments a la llarga en la parella poden crear decepció, empipament, sentiments d'incomprensió i fins i tot que la persona se senti poc valorada o escoltada, per això és important conèixer-los i tenir-los en compte per a evitar tot l'anterior.

Quines estratègies podem dur a terme per a mantenir una bona relació de parella?

Tant la persona que presenta TDAH com la seva parella, han d'aprendre i enfrontar-se a això des del començament de la relació usant estratègies apropiades com les següents:

• El coneixement és el pas previ a la comprensió, per això, tant la persona amb TDAH com la seva parella, han d'informar-se de com és aquest trastorn per a arribar a comprendre's i així tenir una millor relació.
  

• Comunicar-se de manera directa i sincera, evitant els retrets, fomentant el desenvolupament d'habilitats d'escolta i millorant l'autocontrol.
  

• A més dels moments personals i independents, és convenient tenir sovint moments exclusius per a compartir en parella. A més, les demostracions d'afecte i d'afecte, i expressar dia a dia l'estima i l'agraïment són aspectes indispensables per a la parella.
  

• Les aficions, preferències i interessos generen curiositat en la parella i per això és important crear espais per a compartir, i si es tenen aficions diferents, interessar-se per les de la parella encara que sigui preguntant i escoltant, sense necessitat de dur-les a terme, és una cosa molt positiva.
  

• El concepte d’incondicionalitat en la parella promou actituds i accions irresponsables i egoistes. Quan la parella té clar que el concepte de pertinença no existeix i s'han de “guanyar” l'u a l'altre dia a dia, aporten el millor de si mateixos i fan esforços perquè la relació funcioni.
  

• La creativitat, les abundants idees i la impulsivitat per emprendre nous projectes, emana amb gran facilitat en les persones amb TDAH, encara que la majoria de les vegades no les duen a terme, o no les comencen o no les acaben. Això pot ser motiu de conflicte dins d'una relació de parella, ja que fins i tot la persona pot arribar a voler modificar algunes àrees de la seva vida per a realitzar alguna cosa que potser ni acaba.

Un dels problemes més comuns pels quals els adults amb TDAH sol·liciten ajuda psicològica són els problemes de parella. De fet, dades empíriques afirmen que tenen un major índex de separació i divorci que aquells que no presenten el trastorn. Per tant, es recomana la teràpia de parella amb un tractament psicoeducatiu dirigit a informar el pacient i a la seva parella, sobre les causes, símptomes, pronòstic i tractament del trastorn. La teràpia de parella servirà perquè tots dos coneguin de què es tracta i com està influint aquest dèficit en cadascun i en el vincle. A més, tots dos integrants de la parella identificaran també altres problemes individuals que no tenen per què tenir relació amb el TDAH.

Si et sents identificat o identificada amb aquest article o coneixes a algú que pugui necessitar ajuda terapèutica, no dubtis a posar-te en contacte, estaré encantada d'atendre-vos.

Sarah Martínez López Psicòloga Col. N° B-03249